Catalan Rev22_00

 

Últims números, Enviament d’originals i Subscripcions

Consell editorial

 

Catalan Review, vint anys

per August Bover (Universitat de Barcelona)

Com és sabut, es diu que el caràcter català bascula entre dos pols oposats i complementaris: el seny i la rauxa famosos. I segurament l’encert davant les diferents situacions que la vida presenta deu dependre, en gran part, de la correcta dosificació d’aquests dos contraris. Doncs bé, estic convençut que aquests trets definitoris del nostre caràcter es deuen encomanar als estudiosos que, a l’Amèrica del Nord o allà on sigui, s’interessen per la nostra cultura. L’any 1978, crear una associació com la North American Catalan Society (NACS) era vist a gairebé tot arreu com una decisió completament arrauxada. Si l’associació ha arribat fins a l’actualitat i continua treballant, és, sens dubte, perquè la rauxa s’ha sabut acompanyar del seny necessari quan ha calgut. Però, malgrat que la simple creació d’una associació com la nostra ja es veiés com una operació arriscada i amb poques garanties de futur, només vuit anys després, l’any 1986 la catalanística nord-americana es va despenjar amb una nova proposta probablement encara més difícil de dur a terme i d’assegurar-ne la continuïtat: la creació d’una revista internacional dedicada als estudis catalans que s’expressés en anglès i en català. Entre els catalans i els nord-americans catalanistes que es movien per les universitats dels EUA i el Canadà els anys setanta i vuitanta del segle passat n’hi va haver un bon grapat que van saber combinar novament amb èxit aquests dos contraris de què parlava. De rauxa no en mancava, fins al punt que la idea de crear una revista de les característiques esmentades se’ls va acudir a dos grups diferents, encapçalats per Mercè Vidal-Tibbits i per Josep Roca-Pons, respectivament. Si publicar una revista ja era difícil, publicar-ne dues hauria estat clarament suïcida. La generositat i el sentit de la responsabilitat dels col·legues que impulsaven aquests dos projectes va dur a l’assenyada decisió d’unificar-los. Així va néixer la Catalan Review, ara ja fa vint anys.
Sota els auspicis de la NACS, la revista va aparèixer el mes de juny de1986, dirigida per Manuel Duran i Josep Roca-Pons –a qui més endavant substituiríem Josep Miquel Sobrer i el qui us parla– i amb Mercè Vidal-Tibbits com a managing editor, amb el monogràfic Homage to J. V. Foix, que el poeta de Sarrià, mort l’any següent als 94 anys, encara va ser a temps de veure. D’aleshores ençà, la Catalan Review ha estat possible gràcies al treball i la dedicació d’una llarga llista d’amics, col·legues i col·laboradors, alguns desgraciadament ja desapareguts –com l’enyorat amic i primer director Josep Roca-Pons–, la majoria feliçment en actiu, des dels que hi han estat des de la primera hora fins als que s’hi ha anat incorporant més recentment, com el professor Brad Epps, que avui ens acompanya, guest editor del volum Barcelona and Modernity, que vam presentar la setmana passada a Barcelona i avui presentem en aquest mateix acte. Al llarg dels nostres primers vint anys hem d’agrair l’ajuda financera que en diferents moments hem obtingut de les següents institucions: Generalitat de Catalunya, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Jaume Bofill, Executive Committee of the Program for Cultural Cooperation, Banc de Sabadell, Càtedra Barcelona-Nova York, Institute of North American Studies of Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya, Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Program for Cultural Cooperation between Spain’s Minister of Culture and United States’ Universities, Institut Català de la Dona, Grup Català de Sociolingüística, Brown University, i Institut Ramon Llull. L’agraïment s’ha de fer extensiu als qui ens han fet de mitjancers en alguna ocasió, com els senyors Joaquim Muns i Gregori Mir o el P. Josep Massot i Muntaner, als qui han tingut o tenen cura de la producció, com Jaume VallcorbaPlana i, en l’actualitat, l’Estudi Montse Corral, a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que s’ocupen de la distribució, a tots els qui han format part o formen part dels comitès editorials –i aquí em permetreu que destaqui Jaume Martí-Olivella, que discretament sempre ha estat darrere la NACS i la Catalan Review, des dels orígens i especialment en els moments difícils, i Maria Rosa Lloret, sense l’ajut de la qual, a Barcelona, difícilment la revista podria tirar endavant— i també, naturalment, als autors de la informació cultural catalana, als traductors i a tots els autors d’articles i de ressenyes.
D’acord amb la voluntat dels seus fundadors i tal com indica el subtítol d’International Journal of Catalan Culture i és fàcil d’apreciar només donant un cop d’ull als índexs bibliogràfic i temàtic que la professora Vidal-Tibbits en va publicar al volum XI:1-2 (1997) o en la continuació que en publicarà properament, malgrat un clar predomini dels temes literaris la revista ha tractat d’història, art, música, sociolingüística, economia, gramàtica, història de la llengua, indústria, noves tecnologies, folklore, nacionalisme, antropologia, filosofia, fotografia, teatre, publicitat, cinema, etc., una diversitat temàtica que ha trobat la seva millor concreció en aquest volum dedicat a Barcelona i la Modernitat. A més d’aquest i del volum d’homenatge a Foix, a cura de Jaume Ferran i Josep Roca-Pons, la Catalan Review ha publicat altres monogràfics que també han tingut una excel·lent acollida: Homage to Mercè Rodoreda, a cura de Jaume Martí-Olivella, “Homage to Ramon Llull”, a cura de Manuel Duran, “Studies on Josep Carner”, a cura de Jaume Coll, “Women, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany”, a cura de Jaume Martí-Olivella, “Sociolinguistics”, a cura de Milton Azevedo, Albert Bastardas, Emili Boix, Paul O’Donnell i Maria Rosa Lloret, “Pere Calders and his Contemporaries”, a cura de Manuel Duran, Bernat Puigtobella i Maria Rosa Lloret, “Homage Volume for Professor Joseph Gulsoy”, a cura de Philip D. Rasico, Donna M. Rogers i Curt J. Wittlin, i “Catalan Literature as National Literature: Origins, Development, and Future”, a cura de Josep Miquel Sobrer i Joan Ramon Resina. A més, d’ençà del col·loqui celebrat a la Brown University el 2001, els selected proceedings dels col·loquis de la NACS es publiquen també en un volum de la revista, com el que apareixerà pròximament amb els del col·loqui celebrat a Eton (Anglaterra) conjuntament amb els col·legues i amics de l’Anglo-Catalan Society.
Durant la segona meitat del segle XIX, la moderna difusió internacional de la catalanística va rebre una empenta definitiva en el moment en què revistes pioneres, com ara Romania o la Revue des Langues Romanes, van decidir-se a obrir les seves pàgines a la nostra cultura, fent-la visible als ulls de tots els estudiosos. Un segle després, a la segona meitat del segle XX, la Catalan Review va fer un pas més, un gran pas més en la direcció d’aquesta visualització sempre tan difícil per a una cultura que no compta amb un Estat que la defensi. Com la cambra pròpia que Virginia Woolf reclamava per a la dona, la Catalan Review va aconseguir un espai propi per a la cultura catalana entre els prestatges dedicats a les publicacions periòdiques d’una bona colla de biblioteques importants d’arreu del món. Ho ha fet, havent de superar tota mena d’obstacles i dificultats, i sabent que només l’exigència de qualitat ens permetrà de mantenir-nos i de plantejar-nos noves fites. També depèn de tots nosaltres que això sigui possible molts anys més.

tapies
About Catalan

Catalan is a Romance language spoken by the population of about 10 million people in the east of the Iberian Peninsula (Catalonia, the Balearic Islands, most of the region of Valencia, and the Eastern Strip of Aragon) and the Principality of Andorra. In addition, Catalan is still spoken in the French administrative region of Roussillon, as well as in the city of Alghero on the Italian island of Sardinia.

Like other Romance languages, Catalan developed out of Latin during the Middle Ages. The first documents written in Catalan, a collection of sermons dating from the late 12th or early 13th centuries, are known as the Homilies of Organyà. Catalan has been an important language for everyday use and literary expression in the eastern territories of the Iberian Peninsula from medieval times up to today. Following a period of political and cultural hegemony lasting until the 16th century, literary expression in Catalan suffered a decline until the 19th century when, propelled by Romantic ideals, the literary use of the language underwent a renaissance (a period known in Catalan as the Renaixença).

Today, Catalan and Spanish are the co-official languages of the Catalan-speaking territories in the Iberian Peninsula, and it is the only official language of Andorra.

News